dijous, 31 d’octubre del 2013

Filosofia per a nens

Com ja segurament sabreu o almenys, de segur haureu escoltat, Matthew Lipman va ser l’iniciador, el teòric i líder en el desenrotllament de la coneguda “filosofia per a nens”. El seu treball va tenir com a objectiu promoure l’ensenyament generalitzat de la filosofia fent una adaptació del concepte de pensar per u mateix.
Lipman, inspirat en el treball de John Dewey y relacionant teoria amb pràctica, va ficar una experiència realment innovadora: desenrotllament del pensament racional mitjançant discussions filosòfiques portades a la pràctica mitjançant tallers.

El seu programa possibilita la millora de les capacitats i destreses cognitives així com la comprensió y anàlisis dels problemes que presenta la realitat natural com l’entorn social i familiar que viuen els xiquets.





Com ensenyar a ser un delinqüent


El jutge de menors Emilio Calatayud s’ha fet famós per la seva manera d’afrontar la reeducació dels menors que tenen problemes amb la justícia. Una condemna  a 100 hores de classes d’informàtica a un jove què havia craquejat diferents empreses granadines provocant d’anys per 2000 €, 100 hores de servici a la comunitat patrullant  junt a un policia local per haver conduit temeràriament i sense permís…

Si voleu saber quina és la seva manera de fer i de pensar, vos oferim aquesta petita mostra:

El popular juez de menores de Granada, Emilio Calatayud, conocido por sus sentencias educativas y orientadoras, ha publicado un libro "Reflexiones de un juez de menores" en el que incluye un " Decálogo para formar un delincuente"
           
1. Comience desde la infancia dando a su hijo todo lo que pida. Así crecerá convencido de que el mundo entero le pertenece.
2. No se preocupe por su educación ética o espiritual. Espere a que alcance la mayoría de edad para que pueda decidir libremente.
3. Cuando diga palabrotas, ríaselas. Esto lo animará a hacer cosas más graciosas.
4. No le regañe ni le diga que está mal algo de lo que hace. Podría crearle complejos de culpabilidad.

5. Recoja todo lo que él deja tirado: libros, zapatos, ropa, juguetes. Así se acostumbrará a cargar la responsabilidad sobre los demás.

6. Déjele leer todo lo que caiga en sus manos. Cuide de que sus platos, cubiertos y vasos estén esterilizados, pero no de que su mente se llene de basura.

7. Riña a menudo con su cónyuge en presencia del niño, así a él no le dolerá demasiado el día en que la familia, quizá por su propia conducta, quede destrozada para siempre.

8. Dele todo el dinero que quiera gastar. No vaya a sospechar que para disponer del mismo es necesario trabajar.

9. Satisfaga todos sus deseos, apetitos, comodidades y placeres. El sacrificio y la austeridad podrían producirle frustraciones.

10. Póngase de su parte en cualquier conflicto que tenga con sus profesores y vecinos. Piense que todos ellos tienen prejuicios contra su hijo y que de verdad quieren fastidiarlo.




dimecres, 30 d’octubre del 2013

Ensenyar valors

Educar és ensenyar valors, noves dreceres, … Ara bé, es poden ensenyar els valors? És possible ensenyar els alumnes i les alumnes a ser bones persones de la mateixa manera que els ensenyem un altre tipus de coneixements? La resposta més immediata és que no sembla gens clar que els valors puguin ensenyar-se de manera similar a com s’ensenyen els algoritmes de la divisió, les difrents parts d’una oració, les serres de la nostra comarca o l’ús de l’ordinador, per posar-ne alguns exemples. Els valors no poden ser apresos mitjançant un exercici memorístic o a partir de l’explicació d’una persona adulta.

Realment el què pretenem mitjançant l’educació en valors és el desenrotllament d’un conjunt de capacitats com l’empatia, el judici moral i l’autonomia. Ensenyar valors exigeix també adreçar-se al cor dels educands i dissenyar intervencions atentes a la subjectivitat i globalitat de la persona.


Llavors d'una mestra







Paradigmes a l'Educació

Vole'm mostrar-vos un vídeo que resumeix perfectament el discurs que fa Ken Robinson sobre el canvi que l’educació del segle XXI està experimentant. Més bé, una relació entre l’educació i la creativitat. Ken Robinson va ser nomenat Sir per la Reina Isabel II en 2003, és educador i assagista anglès què es dedica a investigar el paper de la creativitat i de la innovació en sectors com l’ensenyament i els negocis. Els seus vídeos de les conferències realitzades al congressos, han rebut milions de visites.



dilluns, 28 d’octubre del 2013

Presentació

Iniciem aquest blog relacionat amb temàtiques educatives d'ara i sempre, incidint en aspectes d'actualitat, innovació i creativitat amb la finalitat d'apropar, en la millor manera possible, la pedagogia al pla lúdic recreatiu.

Esperem que pugam donar tot el que volem de sí, intercamviant informació, vivències i demés qüestions de gaire formal i lúdic, sempre és clar, utilitzant i compartint amb tots vosaltres aquesta nova eina tecnològica.

Per iniciar-vos, us deixem una xicoteta definició de l'eduació:

L'educació com a ferramenta teòrica és i ha de ser un instrument de interconexió pedagógica per contribuïr, des de la pràctica, a una millora constant de l'èsser humà com a individu concret i si més no també, universal i global.