Resolució de problemes en Educació Primària

La importància que suposa la resolució de problemes dins del procés d'ensenyança - aprenentatge de les matemàtiques en l' educació primària no és res nou: “El Consell Nacional de Professors de Matemàtiques recomana que la resolució de problemes constituïes el principal objectiu de l’ensenyança de les matemàtiques en la dècada dels huitanta”. N.C.T.M. 1989.

La resolució de problemes és consubstancial a les matemàtiques. Les matemàtiques tant sols són útils en la mesura que puguen aplicar-se a una situació concreta; precisament, l’aplicació a les diverses situacions possibles és la que es denomina resolució de problemes”. Informe Cockcroft 1982.

Ensenyar Matemàtiques ha de ser equivalent a ensenyar a resoldre problemes. Estudiar matemàtiques no ha de ser una altra cosa que pensar en la resolució de problemes”. LUIS SANTALÓ ( L'educació matemàtica avui. Teide 1997).

Per tant, l’ensenyança basada en la resolució de problemes ha de posar l’èmfasi en els processos de pensament i en els processos d’aprenentatge, fent dels continguts matemàtics el camp d’operacions privilegiat per a realitzar les tasques basant-se en formes de pensament eficaç.

Representació de nombres i/o números

Un nombre és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte. En aquesta definició hi queden clarament inclosos tots els tipus de nombres que tracten les matemàtiques perquè tots són generalitzacions del concepte dels nombres que es fan servir per comptar, és a dir, els nombres naturals.

Els nombres es fan servir per comptar i per mesurar. Dels signes que serveixen per representar els nombres en un sistema de numeració se'n diu xifres, però habitualment la paraula nombres es fa servir tant per desiganar el concepte com el signe. En matemàtiques el concepte nombre s'ha anat generalitzant i abasta nombres tals com el 0, els nombres negatius, els nombres racionals, els nombres irracionals i els nombres complexos.

La seua representació ha estat del més curiosa i variada. Quasi sempre, un número pot ser representat de diferents maneres. Una xicoteta mostra et presentem aquí a sota:

.

L’aprenentatge

De tots els aspectes a contemplar dins l’escola, sembla evident considerar l’aprenentatge dels alumnes com el centre d’interès més rellevant dins el procés educatiu. Aquesta evidència està provocant la necessitat de prioritzar el procés d’aprenentatge de l’alumne per damunt del fet tradicional d’ensenyar, fent-se necessari l’ús d’un bon referent teòric que apuntale i done sentit a la pràctica docent.

Ens trobem doncs en la necessitat de buscar nous models i estratègies.

Educació emocional i creixement personal

L'educació, els valors dominants de la societat i les experiències particulars conformen tot un món de creences i valors (esquemes mentals). Amb tota aquesta informació es fa una interpretació de la realitat fent una classificació entre "el que està bé" i "el que està malament", segons si les actituds i pensaments concorden o no amb els esquemes mentals creats.

D'aquesta manera es crea una imatge, que és la que es mostra als altres. I s'oculta (reprimeix) una altra part del ser. Com a resultat es crea una lluita interna i insatisfacció personal. Aquesta actitud arriba a ser tan quotidiana que, amb la imatge que es pretén donar, esdevé un personatge.

Els xiquets i les xiquetes des de la seva perspectiva, arriben a tenir una visió particular dels fets presents i també futurs. Pensem són molt clarividents les reflexions que fa el nen sobre el món adult -al videoclip que pots visionar a sota- i que moltes vegades conviden als infants a no deixar de ser-ho i per tant, la seva particular i permanent lluita interior per no créixer.

L’escola, espai de convivència i conflictes

L’escola, ha de ser un lloc on es pugi practicar i aprendre la convivència entre persones diferents, un lloc de relació del qual ha de quedar exclòs qualsevol tipus de violència, discriminació o humiliació. Però, com totes i tots podem adivinar, no es tracta solament d’una qüestió d’educació, sinó també, i sobretot, d’una qüestió que afecta els drets essencials dels nens i de les nenes, de les famílies i del professorat.

L’informe portat endavant per l’oficina del Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, ara fa ja aproximadament un quinquenni, i que ús presentem seguidament, no solament tracta  -encara que sí que és el seu objectiu central- de la violència entre iguals en l’àmbit escolar, la qual cosa ja és coneguda de forma habitual per tothom amb el nom de bullying, sinó que, en la primera part de l’informe s’analitza la convivència i el clima escolar, és a dir, el conjunt de relacions interpersonals que tenen lloc en l’àmbit de la comunitat educativa: relacions entre iguals, però també les relacions entre els professors i les professores i l’alumnat, i entre este i les famílies. També es va tenir en compte la manera d’actuar dels equips directius dels centres educatius amb relació a la prevenció i intervenció sobre qualsevol forma de violència escolar.

És per totes aquestes consideracions que hem trobat força interessant fer-vos partícips d’aquest –pensem molt interessant- treball d’investigació educativa.

L'escola. espai amb conflictes

Els nostres pares, un exemple a imitar

Investigacions neuro-psicobiològiques demostren què els aprenentatges modifiquen lleument l'estructura cerebral, en forma de més o menys activitat neuronal. A la persona, els aprenentatges repetits produeixen i reforcen una predisposició cap a unes conductes determinades.

Així doncs, hem de tenir en compte que l’empatia i la violència es deuen a les neurones mirall i que per tant, els pares i les mares són per als nens, un exemple a imitar en totes i cadascuna de les seues accions i comportaments.

Ús presentem un videoclip del que pot significar la formació d’hàbits i comportaments apresos per imitació entre els pares, les mares i els seus fills, els nostres presents i/o futurs alumnes.