Ser y tener. Être et avoir.
2002. França. 104 min.
Direcció: Nicolas Philibert.
Gènere: Documental.
Producció ejecutiva: Gilles Sandoz.
Música: Phillippe Hersant.
Fotografia: Katell Djian y Laurent Didier.
Muntage: Nicolas Philibert.
Intervencions: Georges Lopez, Laura,
Guillaume, Julien, Jonathan, Nathalie, Olivier, Alizé, Johann, Jessie, Jojo,
Marie, Létitia, Axel.
Si haguéssim de sintetitzar l’argument de “Ser y
Tener”, seria tan senzill com dir que es tracta d’un relat documental sobre la
vida d’una escola rural a un petit poble francès, del seu mestre i de 13
alumnes amb edats compreses entre els 4 i els 11 anys que comparteixen classe
única. Però, després de gaudir d’una història tan senzilla i tan ben presentada,
sembla obligat afegir alguna de les idees amb les que et deixa rumiant. El
relat no pot ser més transparent, més humà. El mestre, que es presenta com un
personatge autènticament vocacional, és un exemple immillorable d’aquelles
persones que han entregat la seva vida a l’educació. Que estimen el que fan i coneixen
la responsabilitat de la tasca educativa.
Sense voler ser el protagonista de la història,
l’espectador no pot deixar de tenir a aquest personatge com a referent
excepcional que al final de la pel·lícula regalarà una petita escena força
emocionant.
El paper dels pares a la pel·lícula, encara que en un segon terme,
aporta també un model a seguir amb la seva implicació quotidiana i amb la
confiança absoluta que mostren cap a l’educador, entenent que la millor manera
de col·laborar amb l’educació dels seus fills és confiant en la persona que
està amb ells, reconeixent-lo com autèntic professional en la matèria.
Pel·lícula:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada